Doncs res que ja hem tornat... com haureu pogut comprovar hem tingut un èxit espectacular en la cerca d'internet cafès. No n'hi havia n'hi un!!! I els poquíssims que vam aconseguir trobar eren un "timo": $2.50 els 10 minuts de connexió! ja! Així que, pel pròxim viatge ens endurem el portàtil. Pot semblar pretenciós però és l'única manera d'assegurar-se'n...
En fi, ara hi posarem remei... El viatge ha estat fabulós, tot i que explicar-ho tot de cop costarà una mica. Són molts els records i les experiències viscudes i es fa difícil posar-hi ordre, però ho intentarem.
L'únic dia que vam aconseguir un PC (MAC més ben dit) ja us vam fer quatre cèntims del què havien estat els primers dies. Per cert, en Marc s'hauria emportat l'iphone només veure'l i jo el laptop MAC, però li faltaven els accents... ;P
Aquell dia visitàvem el Soho, ple de botiguetes bones, boniques, però que de barates no en tenien res! Els dissenys més moderns, els dissenyadors d'última moda, i la gent omplint bosses i bosses sense parar. Aquesta ciutat és el reflex del consumisme més pur...!
L'endemà vam estar al Financial District: visita al World Trade Center, Ground Zero i Wall St. Edificis impressionants i una sensació estranya, al veure aquell immens forat allà enmig... Tot el què havíem viscut a través de la televisió allà prenia forma i encara feia esgarrifar. Just al costat hi ha una església, St. Paul's church, que va convertir-se en el centre d'acollida de totes aquelles persones que necessitaven algun tipus d'ajuda: suport psicològic, espiritual, menjar, descans... Entrar allà dins feia posar la pell de gallina. S'han recopilat totes les fotos, cartes, objectes, etc. que els familiars i persones anònimes d'arreu del món van fer arribar com a mostra de dol, de suport i d'agraïment i ara es mostren com a exposició amb la voluntat d'homenatjar les víctimes i totes les persones que van lluitar per rescatar-les (bombers i policia).
To be continued...
